Fluxus

Fluxus és un moviment artístic de les arts visuals però també de la música i la literatura. Va tenir el seu moment més actiu entre la dècada dels seixanta i els setanta del segle XX. Es va declarar contra l'objecte artístic tradicional com a mercaderia i es va proclamar a si mateix com el "antiart" Fluxus va anar informalment organitzat en 1962 per George Maciunas (1931-1978). Aquest moviment artístic va tenir expressions a Estats Units, Europa i Japó.

Ai weiwei

Ai Weiwei (Pekin, 28 de agost 1957) es un artista chinès, disenyador arquitectònic, comentarista i activista social. 
L'obra de Ai Weiwei, pipes de girasol de porcellana ha fet d'alfombra al terra de la Tate londinenc amb 100 milions de pipes de girasol. Realitzades en porcellana i pintades per 1.600 artesans, les delicades llavors ceràmiques cobreixen el sòl de la gegantesca Sala de Turbines amb una gruixuda capa que cruix sota la trepitjada, formant un paisatge interior que és alhora un manifest poètic i una declaració política. Les pipes són identicament iguals fabricades i pintades a mà. Ai Weiwei fa aquesta obra a mà amb l'intenció de tornar a l'artesania xinesa. Però el debat és el següent: Qui és l'autor d'aquesta obra? Ai Weiwei o els seus treballadors? Podriem dir que Ai Weiwei és el creador, ja que, va ser ell qui va tindra la idea i va dissenyar tot el procés per el que passaria la porcellana fins arribar a l'obra de les pipes. També diriam que són els 1.600 treballadors que les van crear amb les seves pròpies mans. Les dues opinions sobre l'autor de les pipes de girasol serien vàlides, però amb quina ens quedem?

Proves de color de quatre imatges

 Escala de grisos

 Sepia

 Cool

Warm

Altres proves per a conèixer tots els mecanismes de la càmera

Tres fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents

Quatre fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

Quatre fotografies amb diferents profunditats de camp regulades a través del diafragma

Tres fotografies de moviment amb diferents velocitats d'obturació

Quatre fotografies alternant el flaix:

 Amb flaix i una sola llum

 Sense flaix i amb dos llums

 Sense flaix i amb un llum

Amb flaix i sense cap llum

Còmic

Dia al museu
Personatge principal i únic: Margarita
Lloc: Museu
Vinyetes: 4
La Margarita va al museu ha veure uns quandres d'una exposició, però a ella una nena tan entremaliada acaba fent de les seves trencant una obra d'art. No se li acodeix altre cosa que marxar correns.

Col·lecció MAGBA (XXIII)

 Sense títol

Autor: Alexander Calder.
(Lawton, Estats Units 1898-Nova York, Estats Units, 1976)
Obra: Sense títol, 1931
Materials: Fusta, ferro, planxa d'alumini, cordill i pintura.
Col·lecció MACBA, Fundació d'Art Contemporani de Barcelona.
Adquisició 1997

Sudgereix com la translació de la Terra al voltant del Sol. La bola negra representaria la Terra i la vermella el sol. També podria ser un rellotge, amb les dues boles com agulles i el cercle com la forma del rellotge o també una fletxa. És una obra moderna i esquemàtica.

Benet Rossell

Benet Rossell va néixer a Àger, Lleida al 1937.

Va realitzar els estudis de ciències econòmiques, es va llicenciar en Dret i sociologia, però sobretot és un artista polifacètic, interdisciplinat i investigador.

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha presentat l'exposició de un munt d'obres d'aquest artiste. Cinematografia, caligrafia i micrografies abunden en les obres de Benet aconseguint transmitir el seu gust per els elements petits i l'ús d'eines artesanes fetes per ell mateix. La exposició exposa un recorregut fora d'una exposició convencional, amb interrupcions i de froma cronològica. Inclou objectes òptics, treballs de cultiu, dibuixos, films, actes notarials, còmics sense paraules,ect. Moltes obres de Benet estàn dipositades al museu i esperant compradors disposats a gaudir de l'estil d'aquest artista tan expressiu. 

Personalment, hi hà poques obres de Benet que m'hagin cridat l'atenció.  El seu estil cinematográfic només en alguns casos am sembla interessant però la caligrafia i les micrografies no són del meu gust. 

Joan Miró

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, 25 de desembre de 1983) fou un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient, per l'esperit «infantil» i pel seu país. 

Obra damunt de paper.

Exercici de tacte. Tres caps, 1912
Llapis carbó damunt paper
43,7 x 63,9 cm
Fundació Joan Miró


En aquesta obra sobre paper podem trobar un dibuix d'una cara humana amb diferents punts de vista. És una obra detallista i curiosa, ja que, és una de les poques obres de figures humanes que puguin aproximar-se a la realitat. Els gruixos estàn molt marcats i sembla com un esboç d'un projecte d'obra.

Pipilotti Rist

Elisabeth Charlotte Rist, més coneguda com Pipilotti Rist (1962 a Grabs, Sankt Gallen, Suïssa) és una reconeguda videoartista .  Els seus treballs duren generalment un parell de minuts, alterant colors, velocitat i so. Els seus treballs generalment tracten fets relacionats amb el gènere, sexualitat i el cos humà. En contrast amb molts altres artistes conceptuals, els seus colorits i musicals treballs transmeten una sensació de felicitat i senzillesa.

L'exposició de la colecció de Pipilotti Rist a la fundació Miró comença amb dos videos en unes sales petites, fosques on hi hà tot de coixins per reposar el cap. Estirats al terra, comencem veien el video que plasma el projector al sostre de la sala. Tot ple de colors, sons i imatges de la vida real vistes de diferents puns. En els videos Pipilotti utilitza  temes com la natura o el cos humà, especialment el de la dona. Les sales són de diferents colors i l'espai on podrien estar ubicades les imatges dels video o simplement ambients comudes per disfrutar de l'originalitat de Rist. A la primera sala trobem un conjunt de vídeos “¿Por qué te vas?” (2003); “Grabstein Für RW- làpida per RW” (2007) i “Sip my ocean"( xucla el meu oceà) (1996).  Seguidament, al costat hi havia una mena de cortines, teles transparents on es projectaven lletres. La següent obra va ser una escultura “El mòvil de Gina” i es tracta d’un tronc penjat per un dels seus extrems que a la vegada sosté una esfera de coure (amb un projector a l’interior) i una espècie de fulla de plàstic a l’altre extrem. Després varem trovar un altre video, lòbul pulmonar” (2009), i per acabar la projecció sobre el pany d’una paret amb una cuina (a la paret hi ha l’aigüera, el forn, els fogons, etc.) l'obra anomenada "Dona de pluja" (em diuen planta) (1999).