dimarts, 14 de juny del 2011
Caixa Fòrum
L'exposició "L'efecte del cinema. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" reflexiona sobre la influència i l'impacte del cinema a l'hora de construir la nostra cultura visual.
Realitat i ficció es barregen i es confonen. Des de les imatges que ens arriben contínuament per Facebook o que veiem en YouTube fins a la ficció audiovisual que contamina àmplies parcel·les de la nostra vida, tot es construeix, a tot arreu hi ha posada en escena, dramatúrgia i muntatge.
"L'efecte del cinema. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" combina l'espectacularitat de les obres exhibides amb la reflexió entorn d'aquesta dualitat, que recorre les disciplines audiovisuals dels segles XX i XXI i arriba fins ara amb el videoart i les instal·lacions.
La segona part d'aquesta exposició, "Somni", analitza com els mitjans, omnipresents en la nostra vida conscient, evoquen unes sensacions tan vívides, intenses i provocatives com les quals experimentem durant el somni, i explora les realitats subconscients.
L'exposició compta amb la participació d'artistes internacionals de reconegut prestigi, com Michael Bell-Smith, Bruce Conner, Tacita Dean, Rodney Graham, Christoph Girardet, Douglas Gordon, Teresa Hubbard i Alexander Birchler, Anthony McCall, Saskia Olde Wolbers, Kelly Richardson, Wolfgang Staehle, Siebren Versteeg i Andy Warhol.
La obra que més em va agradar va ser un video (que es projectava en una sala fosca) d'una nena celebrant sola la seva festa d'aniversari baix la pluja. L'ordre de les seqüències era indefinit ja que no savies quin era el començament del curt. Es tractava d'una nena que mirava per la finestra i després seguidament anava cap el jardí on hi havia rastre d'haver fet una festa d'aniversari la nena anava fora i a la seva manera el celebrava i així succesivament. Entre el jardí i dintre la casa no hi havia separació ja que quan la cámara anava enfocant el camí de la nena es veiaque o hi havia separació. Era com algo que mai acabava i no sabies quin era el seu inici ni el seu final.
Realitat i ficció es barregen i es confonen. Des de les imatges que ens arriben contínuament per Facebook o que veiem en YouTube fins a la ficció audiovisual que contamina àmplies parcel·les de la nostra vida, tot es construeix, a tot arreu hi ha posada en escena, dramatúrgia i muntatge.
"L'efecte del cinema. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" combina l'espectacularitat de les obres exhibides amb la reflexió entorn d'aquesta dualitat, que recorre les disciplines audiovisuals dels segles XX i XXI i arriba fins ara amb el videoart i les instal·lacions.
La segona part d'aquesta exposició, "Somni", analitza com els mitjans, omnipresents en la nostra vida conscient, evoquen unes sensacions tan vívides, intenses i provocatives com les quals experimentem durant el somni, i explora les realitats subconscients.
L'exposició compta amb la participació d'artistes internacionals de reconegut prestigi, com Michael Bell-Smith, Bruce Conner, Tacita Dean, Rodney Graham, Christoph Girardet, Douglas Gordon, Teresa Hubbard i Alexander Birchler, Anthony McCall, Saskia Olde Wolbers, Kelly Richardson, Wolfgang Staehle, Siebren Versteeg i Andy Warhol.
La obra que més em va agradar va ser un video (que es projectava en una sala fosca) d'una nena celebrant sola la seva festa d'aniversari baix la pluja. L'ordre de les seqüències era indefinit ja que no savies quin era el començament del curt. Es tractava d'una nena que mirava per la finestra i després seguidament anava cap el jardí on hi havia rastre d'haver fet una festa d'aniversari la nena anava fora i a la seva manera el celebrava i així succesivament. Entre el jardí i dintre la casa no hi havia separació ja que quan la cámara anava enfocant el camí de la nena es veiaque o hi havia separació. Era com algo que mai acabava i no sabies quin era el seu inici ni el seu final.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)